Des de mitjans de la setmana passada està disponible, a la web que deixo més avall, el podcast número 26 de Semàntic Podcast, un podcast sobre tecnologia en català que compta amb la presència de Bernat Farrero, Jordi Romero i Masumi Mutsuda.
Em van proposar de participar-hi i no vaig dubtar-ho un moment.
Aquí us el deixo!
Semàntic Podcast | Capítol 26
I bé, ja va arribar el dia D: el passat 5 d’agost, m’entregaven un iPhone 4 nou de trinca per disfrutar-lo. Malauradament, la portabilitat encara no havia acabat (va acabar el dia 9 d’agost), així que era bàsicament un iPod Touch 4, per dir-ho d’alguna forma. No podia ni trucar ni rebre trucades, tampoc tenia missatges, i de la mateixa forma res de tràfic de dades 3G. Única comunicació amb l’exterior: WiFi! A continuació us detallaré què hi ha a la capsa de l’iPhone 4 🙂
Ja fa dos anys de la primera temptativa, per part meva, de comprar l’iPhone (aleshores el 3G ). Aleshores ho vaig descartar perquè tenia relativament proper el meu any i mig d’Erasmus i no volia estar tirant els diners de dades, a més d’aprofitar menys la tarifa mínima escollida. Em vaig decantar per un Nokia N95 sense tarifa de dades, un bon telèfon però a vegades lent per culpa, en part, del sistema operatiu mòbil Symbian.
Aquest mes d’agost ha estat repartit principalment entre vacances i feina, i per certes circumstàncies no he escoltat tanta música com de costum. Així, per no donar-vos una llista poc realista i feta “malament”, deixaré aquest mes vacant.
Just abans d’agafar-me les primeres vacances d’aquest agost, cinquena entrega:
1. Turn Into, de Yeah Yeah Yeahs – Lleugerament melancòlica, amb una melodia molt bonica, i alguns punts de gran energia i emotivitat. Rock alternatiu que enamora.
2. King’s Cross, de Pet Shop Boys – Suau, melòdica i molt emotiva en certs punts. Tot i ser gran fan dels PSB, no la coneixia, i la vaig descobrir al concert del 7 de juliol. Diferent de la tònica general del grup, i molt interessant.
3. Centro di gravità permanente, de Franco Battiato – Animada, amb un estil certament peculiar, i que enganxa moltíssim. El videoclip és curiós.
4. Summercat, de Billie the Vision & the Dancers – Segur que la coneixeu. Ha sonat 1000 cops, és la de l’anunci de Damm promocionant Formentera. Un ritme àgil, graciós, animat, però té un rerefons trist i molt melancòlic.
5. Parole parole, de Mina & A. Lupo – Duet italià, on la dona canta i l’home parla. Tremendament sensual i captivadora, i molt seductora. Una raresa dels anys setanta.
Ara que ja fa dies que ha passat tot el tema d’avaluacions a la meva facultat (ja som a vacances!), i tal com tenia pensat si les coses anaven bé, poso a la vostra disposició un petit treball divulgatiu sobre la Web Semàntica. Dic això de la meva facultat perquè aquest treball s’engloba dins l’assignatura d’intel·ligència artificial de la FIB.
I aquí ve la quarta entrega, tot començant l’estiu!
1. Nessun Dorma, de Giacomo Puccini – Genial, colpidora, potent, i molt commovedora. És la cançó més famosa del l’òpera Turandot.
2. Soft Shock, de Yeah Yeah Yeahs – Un descobriment molt interessant. El bassline de la tornada és absolutament irresistible, i sol ja val la cançó.
3. Off the Wall, de Michael Jackson – Lleugera, molt enganxosa, molt bona a banda de les típiques del cantant. Una altra obra mestra del rei del pop.
4. Waiting for a Girl Like You, de Foreigner – Tranquil·la, romàntica, i amb un toc fluïd que la fa ser una cançó molt agradable d’escoltar. Molt dels vuitanta.
5. Treat me Right, de Pat Benatar – Enèrgica, potent i frenètica. La tornada és molt bona i, en general, encaixa en l’estil de la cantant.
Tercera entrega d’aquest particular col·leccionable. Després del millor mes de la història del Barça, em permetreu que hi hagi algun tema referent 😉
1. Il Gladiatore, de Luciano Pavarotti – Immensa, poderosa i tremendament colpidora i emocionant. Basada en la cançó Earth de la banda sonora de Gladiator. Present, en part, al famós vídeo basat en Gladiator amb què Guardiola va motivar els jugadors abans de saltar al Stadio Olimpico de Roma.
2. UEFA Champions League Official Theme, de Tony Britten* – Emocionant, porta implícitament els sentiments de la competició més important a nivell de clubs. Quan un l’escolta al Camp Nou: pell de gallina.
3. Dance Hall Days, de Wang Chung – Animada, distreta i brillant. Té el típic estil dels 80, marxós però que no cansa.
4. Sacco e Vanzetti, d’Ennio Morricone i Joan Baez – Molt emotiva, curta però intensa. Suau i encisadora, molt tranquila al principi, i plena de la genialitat de Morricone al final. És la banda sonora d’un film basat en un cas real [Sacco e Vanzetti].
5. High Energy, d’Evelyn Thomas – Tal com diu el seu títol, és energia pura i dura. Té un ritme frenètic, que no para, i enganxa des del primer moment.
* arranjament del tema Hadok el Sacerdot de George Frideric Handel
I aquí acaba la selecció per al que he escoltat al maig. Estaré un parell de setmanes sense escriure res; hi ha exàmens finals i aquestes coses – ens veiem a la tornada!
Fins aviat!
Al principi de tot del blog ja vaig explicar-vos que havia rebut una plaça per acabar la carrera fora, mitjançant una beca Erasmus. Però com qualsevol pensarà, i encertadament, és que això no ve com un bolet, que creix de cop, sinó que hi ha un procés darrera fins al moment de dir: què carai, que marxo!
Enaldi - El meu blog 