Cançons, juliol 2009

Just abans d’agafar-me les primeres vacances d’aquest agost, cinquena entrega:

1. Turn Into, de Yeah Yeah Yeahs – Lleugerament melancòlica, amb una melodia molt bonica, i alguns punts de gran energia i emotivitat. Rock alternatiu que enamora.

2. King’s Cross, de Pet Shop Boys – Suau, melòdica i molt emotiva en certs punts. Tot i ser gran fan dels PSB, no la coneixia, i la vaig descobrir al concert del 7 de juliol. Diferent de la tònica general del grup, i molt interessant.

3. Centro di gravità permanente, de Franco Battiato – Animada, amb un estil certament peculiar, i que enganxa moltíssim. El videoclip és curiós.

4. Summercat, de Billie the Vision & the Dancers Segur que la coneixeu. Ha sonat 1000 cops, és la de l’anunci de Damm promocionant Formentera. Un ritme àgil, graciós, animat, però té un rerefons trist i molt melancòlic.

5. Parole parole, de Mina & A. Lupo – Duet italià, on la dona canta i l’home parla. Tremendament sensual i captivadora, i molt seductora. Una raresa dels anys setanta.

Anuncis

Cançons: març 2009

Anant cap a la feina m’ha vingut la següent idea: compartir cinc cançons cada mes. La veritat és que escolto molta música (gràcies, en part, de no viure a Barcelona), i m’agradaria mostrar un petit tast cada mes per tal que proposeu nous temes, debatiu… el que vulgueu, vaja.

Començo, pel que fa al mes de març:

1. Building a Wall, de Pet Shop Boys – Dinàmica, enganxosa, fantàstica, té una de les millors tornades d’entre totes les cançons de la carrera del grup.

2. Can’t help falling in love, d’Elvis Presley – Encisadora, conquistadora. No sóc excessivament fan de l’Elvis però és preciosa.

3. Careless Whisper, de George Michael – Una de les cançons més delicades que he escoltat. Molt bella, per mi la millor del cantant.

4. Hurt, de Johnny Cash – Original de Nine Inch Nails, el seu autor va declarar després d’escoltar la de Cash que era millor. Melancòlica, infinitament trista i enyoradora.

5. La cançó de la noia de l’altre cantó del bar, de Sau – Costumista, propera, i molt divertida, amb un punt de nostàlgia.

I vosaltres? Ho compartiu amb mi?

Yes, de Pet Shop Boys

Ja fa unes dues setmanes, el duet britànic Pet Shop Boys, format per Neil Tennant (vocals) i Chris Lowe (piano), va llançar el seu nou àlbum Yes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »