Arribo molt (moltíssim, extraordinàriament tard de fet) però arribo 😛 Després del final de la lliga, el 16 de maig d’aquest any (uf, fa més de dos mesos), ja vaig saber el resultat dels quatre bombons que quedaven per resoldre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Es van mantenir esperançes fins a l’últim segon de partit, però al final no va poder ser. El passat dimecres 28 d’abril el Barça va caure eliminat de la Champions League, a les semifinals, contra un Inter que no va oferir futbol sinó força i resistència.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
I segon bombó! Ahir 10 d’abril de 2010 el Barça va certificar perquè és hexacampió i perquè mereix guanyar aquesta lliga. Un Barça molt superior va passar per sobre d’un Madrid que només va plantar cara durant els primers 20 minuts i que va perdre per gols de Messi (un altre, ja en van 27 a la Lliga i 40 en total) i Pedro.
Primer bombó de la llista! Dimarts passat el Barça va certificar el seu passi a la següent fase de la UEFA Champions League, quedant a només dos partits d’estar al Bernabéu i tenir la genial possibilitat de guanyar la quarta Champions League en territori comantxe.
Després de veure reiteradament que aquest any el Barça continua al nivell de l’any passat, i tot i que ha caigut dels candidats a la Copa del Rei, el millor equip del món pot passar encara més a l’història amb un doblet aquest any, a més de guanyar el premi de màxim golejador a les dues competicions i el de millor porter a la competició regular domèstica. Tant així és que he decidit tornar a fer la proposta de l’any passat.
Es fa difícil dir res nou sobre el que va passar ahir al vespre. Després de passar uns dies nerviós, expectant pel que podia passar la passada nit, ha arribat l’èxtasi total que posa fi a la temporada perfecta. Per als que encara no ho sabeu (¿?), el Barça va guanyar ahir al Manchester United i es corona campió d’Europa aquesta temporada 2008-2009.
I just la setmana següent al malaurat partit del Barça contra el Vila-reial, on van estar a punt de guanyar la Lliga definitivament, ara ja podem confirmar-ho. El mateix Vila-reial que ens va privar de celebrar la victòria a casa, al Camp Nou, i per tant la Lliga, va guanyar ahir al Reial Madrid, 3 a 2, a l’estadi del submarí groc, El Madrigal, i així el Madrid està a 8 punts del Barça quan només en podrà guanyar fins a 6 en el que resta la Lliga.
El partit d’avui passarà a la història per diversos motius, però el principal és la primera copa de l’era Guardiola. Més enllà dels xiulets a l’himne de l’Estat espanyol (la supressió en l’emissió de TVE de la qual s’ha saldat ja amb una víctima), la tensió que ha posat l’Athletic de Bilbao, o fins i tot el golàs de Touré.
Després de veure el partit contra el Reial Madrid, i gaudir com nens d’un històric 2 a 6, ahir vam tenir l’oportunitat de veure un partit que, segurament, passarà a la història. No tant pel joc blaugrana, com altres partits, ja que el Chelsea va tancar-se al darrera d’una forma potser poc ètica però efectiva. Sinó perquè el Barça ha tornat a la final de la Champions, per sisena vegada, i segona en quatre anys. L’últim cop, exitosament, doncs vam guanyar la segona Copa d’Europa contra l’Arsenal.
Portàvem setmanes esperant aquest partit. El Madrid portava (i porta) una molt bona segona volta, i havia aconseguit retallar els 12 punts de màxim avantatge del Barça a uns no tan comfortables 4. I la premsa de Madrid, ansiosa de poder, almenys, guanyar la Lliga per maquillar una mala temporada, havia aconseguit posar la por al cos, si més no, i fer que penséssim que potser sí, que potser calia anar amb peus de plom i vigilar amb el Madrid.
Però res més lluny de la realitat.
Enaldi - El meu blog