iPhone 4: unpacking

I bé, ja va arribar el dia D: el passat 5 d’agost, m’entregaven un iPhone 4 nou de trinca per disfrutar-lo. Malauradament, la portabilitat encara no havia acabat (va acabar el dia 9 d’agost), així que era bàsicament un iPod Touch 4, per dir-ho d’alguna forma. No podia ni trucar ni rebre trucades, tampoc tenia missatges, i de la mateixa forma res de tràfic de dades 3G. Única comunicació amb l’exterior: WiFi! A continuació us detallaré què hi ha a la capsa de l’iPhone 4 🙂

iPhone 4: adquisició

Ja fa dos anys de la primera temptativa, per part meva, de comprar l’iPhone (aleshores el 3G ). Aleshores ho vaig descartar perquè tenia relativament proper el meu any i mig d’Erasmus i no volia estar tirant els diners de dades, a més d’aprofitar menys la tarifa mínima escollida. Em vaig decantar per un Nokia N95 sense tarifa de dades, un bon telèfon però a vegades lent per culpa, en part, del sistema operatiu mòbil Symbian.

Cançons: agost 2009

Aquest mes d’agost ha estat repartit principalment entre vacances i feina, i per certes circumstàncies no he escoltat tanta música com de costum. Així, per no donar-vos una llista poc realista i feta “malament”, deixaré aquest mes vacant.

Cançons, juliol 2009

Just abans d’agafar-me les primeres vacances d’aquest agost, cinquena entrega:

1. Turn Into, de Yeah Yeah Yeahs – Lleugerament melancòlica, amb una melodia molt bonica, i alguns punts de gran energia i emotivitat. Rock alternatiu que enamora.

2. King’s Cross, de Pet Shop Boys – Suau, melòdica i molt emotiva en certs punts. Tot i ser gran fan dels PSB, no la coneixia, i la vaig descobrir al concert del 7 de juliol. Diferent de la tònica general del grup, i molt interessant.

3. Centro di gravità permanente, de Franco Battiato – Animada, amb un estil certament peculiar, i que enganxa moltíssim. El videoclip és curiós.

4. Summercat, de Billie the Vision & the Dancers – Segur que la coneixeu. Ha sonat 1000 cops, és la de l’anunci de Damm promocionant Formentera. Un ritme àgil, graciós, animat, però té un rerefons trist i molt melancòlic.

5. Parole parole, de Mina & A. Lupo – Duet italià, on la dona canta i l’home parla. Tremendament sensual i captivadora, i molt seductora. Una raresa dels anys setanta.

Cançons: juny 2009

I aquí ve la quarta entrega, tot començant l’estiu!

1. Nessun Dorma, de Giacomo Puccini – Genial, colpidora, potent, i molt commovedora. És la cançó més famosa del l’òpera Turandot.

2. Soft Shock, de Yeah Yeah Yeahs – Un descobriment molt interessant. El bassline de la tornada és absolutament irresistible, i sol ja val la cançó.

3. Off the Wall, de Michael Jackson – Lleugera, molt enganxosa, molt bona a banda de les típiques del cantant. Una altra obra mestra del rei del pop.

4. Waiting for a Girl Like You, de Foreigner – Tranquil·la, romàntica, i amb un toc fluïd que la fa ser una cançó molt agradable d’escoltar. Molt dels vuitanta.

5. Treat me Right, de Pat Benatar – Enèrgica, potent i frenètica. La tornada és molt bona i, en general, encaixa en l’estil de la cantant.

Michael Jackson i la web

Com molts de vosaltres, o tots, ja sabreu, Michael Jackson va morir la passada matinada del 25 de juny. I com acostuma a passar, tot i que no hauria de ser així, centenars de sangoneres han començat a sortir de sota les pedres per intentar guanyar diners a costa del desaparegut cantant. Afortunadament, no us vull parlar d’això.

Cançons: maig 2009

Tercera entrega d’aquest particular col·leccionable. Després del millor mes de la història del Barça, em permetreu que hi hagi algun tema referent 😉

1. Il Gladiatore, de Luciano Pavarotti – Immensa, poderosa i tremendament colpidora i emocionant. Basada en la cançó Earth de la banda sonora de Gladiator. Present, en part, al famós vídeo basat en Gladiator amb què Guardiola va motivar els jugadors abans de saltar al Stadio Olimpico de Roma.

2. UEFA Champions League Official Theme, de Tony Britten* – Emocionant, porta implícitament els sentiments de la competició més important a nivell de clubs. Quan un l’escolta al Camp Nou: pell de gallina.

3. Dance Hall Days, de Wang Chung – Animada, distreta i brillant. Té el típic estil dels 80, marxós però que no cansa.

4. Sacco e Vanzetti, d’Ennio Morricone i Joan Baez – Molt emotiva, curta però intensa. Suau i encisadora, molt tranquila al principi, i plena de la genialitat de Morricone al final. És la banda sonora d’un film basat en un cas real [Sacco e Vanzetti].

5. High Energy, d’Evelyn Thomas – Tal com diu el seu títol, és energia pura i dura. Té un ritme frenètic, que no para, i enganxa des del primer moment.

* arranjament del tema Hadok el Sacerdot de George Frideric Handel

I aquí acaba la selecció per al que he escoltat al maig. Estaré un parell de setmanes sense escriure res; hi ha exàmens finals i aquestes coses – ens veiem a la tornada!

Fins aviat!

Cançons: abril 2009

Continuem avui amb la segona entrega de les cançons mensuals!

1. Sister of Mercy, de Thompson Twins – Bonica cançó d\’un grup que no coneixia fins fa poc, amb típics ritmes dels vuitanta i on un acompanyament puntual en falset dóna una nota fresca.

2. Read my Mind, de The Killers – Fresca, dinàmica, tot ímpetu. Una de les diverses cançons genials del grup, i de la qual m\’agrada especialment l\’últim cop que es canta la tornada.

3. The Promise you Made, de Cock Robin – Una cançó preciosa, on la tornada és una de les més fabuloses que es poden escoltar.

4. I Ran, de A Flock of Seagulls – One hit wonder que explota d\’emoció i ganes de moure\’s, i de conduir un Cadillac per la Costa Oest. Simple i absolutament genial.

5. Take On Me, de A-Ha – Com l\’anterior, una de les millors cançons dels anys 80. No tant emocionant, però més encisadora, amb ritmes una mica diferents.

Bon minipont!

“No lloren más por mí, ya estoy muerto”

En certa ocasió, en un capítol dels Simpson, es celebra un festival local de cine a Springfield, amb la presència d’un important crític de cine de Nova York com a jurat. La Marge l’ajuda a montar-lo, i si ho recordeu, s’hi presenten entre altres Montgomery Burns, patrocinant-se com si estés a l’altura de Gandhi o per l’estil, Hans “Topo”, “balón en la entrepierna”, i Barney Gumble.

Si, l’ebri amic de tota la vida d’en Homer, en Barney Gumble, presenta una pel·lícula. Un petit curt on es mostra com un simple borratxo, un anyell descarrilat que no aprofita la vida i passa mig dia inconscient al terra (cosa que, de fet, és així de certa!).

La banda sonora que acompanya tot el curt, de poc menys d’un minut i mig de durada (veure a sota) és una meravellosa peça clàssica d’òpera, però fins fa poc no sabia el nom. No us havíeu preguntat mai què era?

Cançons: març 2009

Anant cap a la feina m’ha vingut la següent idea: compartir cinc cançons cada mes. La veritat és que escolto molta música (gràcies, en part, de no viure a Barcelona), i m’agradaria mostrar un petit tast cada mes per tal que proposeu nous temes, debatiu… el que vulgueu, vaja.

Començo, pel que fa al mes de març:

1. Building a Wall, de Pet Shop Boys – Dinàmica, enganxosa, fantàstica, té una de les millors tornades d’entre totes les cançons de la carrera del grup.

2. Can’t help falling in love, d’Elvis Presley – Encisadora, conquistadora. No sóc excessivament fan de l’Elvis però és preciosa.

3. Careless Whisper, de George Michael – Una de les cançons més delicades que he escoltat. Molt bella, per mi la millor del cantant.

4. Hurt, de Johnny Cash – Original de Nine Inch Nails, el seu autor va declarar després d’escoltar la de Cash que era millor. Melancòlica, infinitament trista i enyoradora.

5. La cançó de la noia de l’altre cantó del bar, de Sau – Costumista, propera, i molt divertida, amb un punt de nostàlgia.

I vosaltres? Ho compartiu amb mi?