Viatget: Florència

Fa un parell o tres de setmanes vaig fer el meu primer viatge amb amics Erasmus. En aquesta ocasió es tracta d’un viatge per Pisa, Florència i Bolonya d’un cap de setmana montada per una associació Erasmus. Ja havia estat a Florència abans però em va semblar una bona idea tornar-hi, a més de poder visitar la famosa Torre de Pisa i la ciutat de Bolonya.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Primeres dues setmanes a Torino

Després de marxar ja fa unes dues setmanes de Barcelona, ja estic en condicions de relatar una mica la meva experiència a aquesta ciutat del nord-oest d’Itàlia. En només aquests dies han passat moltíssimes coses, així que hauré de seleccionar el que diré, perquè sinó podria escriure un llibre…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ciao ciao

Bé, doncs ha arribat el dia.

Demà al matí, com molts de vosaltres ja sabreu, marxo cap a Torí (Itàlia). Seré allà gran part del pròxim any i mig, on acabaré els crèdits d’assignatures que em queden pendents i faré el projecte final. En resum: hi vaig a acabar la carrera.

No puc dir que hagi estat una decisió fácil de prendre, pero he cregut que té més implicacions bones i dolentes… i al cap i a la fi tampoc marxo per sempre!

Deixo aquí molts i molt bons amics, deixo aquí tota la família, i és una cosa que m’està costant i em costarà molt, encara que a vegades costi expressar-ho com és degut: odio els comiats.

Aniré venint cap a casa sovint: no només per Nadal i Setmana Santa sinó que també altres caps de setmana; de la mateixa manera, espero que vingueu vosaltres a fer-me una visita!

No voldria allargar-me més, ni posar-me melodramàtic. No cal dir que no vull prendre el contacte, ni molt menys, així que no us desfareu de mi tant fàcilment.

A més, aniré parlant de la meva estada al blog, https://enaldi.wordpress.com.

Ens veiem!

Enllaços | Foto

Erasmus, marxar o no?

Al principi de tot del blog ja vaig explicar-vos que havia rebut una plaça per acabar la carrera fora, mitjançant una beca Erasmus. Però com qualsevol pensarà, i encertadament, és que això no ve com un bolet, que creix de cop, sinó que hi ha un procés darrera fins al moment de dir: què carai, que marxo!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »