“No lloren más por mí, ya estoy muerto”

En certa ocasió, en un capítol dels Simpson, es celebra un festival local de cine a Springfield, amb la presència d’un important crític de cine de Nova York com a jurat. La Marge l’ajuda a montar-lo, i si ho recordeu, s’hi presenten entre altres Montgomery Burns, patrocinant-se com si estés a l’altura de Gandhi o per l’estil, Hans “Topo”, “balón en la entrepierna”, i Barney Gumble.

Si, l’ebri amic de tota la vida d’en Homer, en Barney Gumble, presenta una pel·lícula. Un petit curt on es mostra com un simple borratxo, un anyell descarrilat que no aprofita la vida i passa mig dia inconscient al terra (cosa que, de fet, és així de certa!).

La banda sonora que acompanya tot el curt, de poc menys d’un minut i mig de durada (veure a sota) és una meravellosa peça clàssica d’òpera, però fins fa poc no sabia el nom. No us havíeu preguntat mai què era?

El vídeo, que podeu veure a continuació (en versió sudamericana, no l’he trobat ni en original ni en castellà!), us refrescarà la memòria.

Fortuïtament, però, vaig trobar quina cançó era la que tant temps buscava. I no és cap altra que Un bel di, vedremo (Un bell dia, veurem), de la magnífica Madama Butterfly de Giacomo Puccini.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: