Primeres dues setmanes a Torino

Després de marxar ja fa unes dues setmanes de Barcelona, ja estic en condicions de relatar una mica la meva experiència a aquesta ciutat del nord-oest d’Itàlia. En només aquests dies han passat moltíssimes coses, així que hauré de seleccionar el que diré, perquè sinó podria escriure un llibre…

Vaig arribar a Torí a mig matí del dimecres 9 de setembre, molt nerviós. Vaig recollir les maletes a l’aeroport, agafar un bus fins a l’estació central de la ciutat (Porta Nuova, foto), i agafar un taxi fins a l’hostal. Perquè sí, vaig estar els primers dies vivint a un hostal, solució provisional mentre busqués pis. Incòmode, cansat, però he conegut molta gent allà en pocs dies!

Stazione Porta Nuova, a Wikipedia

Un cop deixades les maletes i observat una mica el panorama, vaig passar els dies següents buscant pis amb altra gent, més concretament alguns catalans que eren ¡a la meva habitació d’hostal! També vam conèixer un francés, algunes portugueses, un irlandès, alguns italians, i altra gent que era a l’hostal de passada, com nosaltres.

L’endemà, presentació de la universitat pels Erasmus, petita guia del complex universitari (increïblement gran, com una universitat americana) i començar a buscar pisos. El divendres, a més, vam estar obtenint papers necessaris per estar aquí, i el cap de setmana vam sortir alguna que altra vegada.

I aquesta setmana hem trobat pis, per fi. Jo seré amb un gallec, una noia d’Almeria i un noi de Sevilla, en un pis super xulo a 20 minuts de la universitat i 25 del centre de Torino. Habitació individual, molt espaiós, amb terrasseta, un ampli menjador, sofà… de tots els pisos que hem vist, és el millor amb diferència. A més, al pis de dalt hi haurà els catalans amb els que mig vaig estar buscant pis, al segon hi ha més espanyols, i al cinquè també.

En resum, els primers dies d’un Erasmus són molt estressants. Cert és que hi ha festes, i la gent és més oberta, i t’ho passés molt bé. Però també estàs lluny de casa, amb ningú en qui confiar al principi, i buscant pis (els que no hem estat previsors) i omplint paperassa. Poc a poc les coses es van assentant, ja puc anar a classe amb regularitat, i del pis només quedarà posar-hi els mobles i les coses que vam comprar a IKEA ahir i fer-li una netejada general.

En uns dies us faré un petit resum dels papers necessaris per estar assentat d’Erasmus a Torí, i si puc us explicaré què és la Festa dell’uva que es celebra anualment a Caluso. Això m’ha quedat terriblement llarg, així que si heu arribat fins aquí… enhorabona!