El transport públic

Avui parlaré una mica sobre com és el transport públic a Torino que, a banda de caminar, és l’únic mitjà de transport que utilitzo. No vull fer una comparació molt acurada ni excessivament documentada, sinó simplement donar el meu punt de vista.

Paperassa a Torino

Bé, avui parlarem una mica de la paperassa que he hagut de fer des que vaig arribar fa 19 dies. Potser aquest podria ser més fàcil i unificat, però què hi farem, les coses són així! Vegem, doncs, el que cal aconseguir, almenys des de la meva experiència. Intentaré que estigui en ordre però perdoneu-me si m’equivoco en algun

Primeres dues setmanes a Torino

Després de marxar ja fa unes dues setmanes de Barcelona, ja estic en condicions de relatar una mica la meva experiència a aquesta ciutat del nord-oest d’Itàlia. En només aquests dies han passat moltíssimes coses, així que hauré de seleccionar el que diré, perquè sinó podria escriure un llibre…

Fastigós

“Saps què? Si és fastigós fer servir Internet, satèl·lits militars i una nau robot per a trobar una casa plena de models joves i espatarrants per a que hi pugui entrar de forma inesperada, llavors sí, soc fastigós.”

Howard Wolowitz, personatge de The Big Bang Theory.

Des de | Wikiquote

Més info | The Big Bang Theory

Cançons: agost 2009

Aquest mes d’agost ha estat repartit principalment entre vacances i feina, i per certes circumstàncies no he escoltat tanta música com de costum. Així, per no donar-vos una llista poc realista i feta “malament”, deixaré aquest mes vacant.

Ciao ciao

Bé, doncs ha arribat el dia.

Demà al matí, com molts de vosaltres ja sabreu, marxo cap a Torí (Itàlia). Seré allà gran part del pròxim any i mig, on acabaré els crèdits d’assignatures que em queden pendents i faré el projecte final. En resum: hi vaig a acabar la carrera.

No puc dir que hagi estat una decisió fácil de prendre, pero he cregut que té més implicacions bones i dolentes… i al cap i a la fi tampoc marxo per sempre!

Deixo aquí molts i molt bons amics, deixo aquí tota la família, i és una cosa que m’està costant i em costarà molt, encara que a vegades costi expressar-ho com és degut: odio els comiats.

Aniré venint cap a casa sovint: no només per Nadal i Setmana Santa sinó que també altres caps de setmana; de la mateixa manera, espero que vingueu vosaltres a fer-me una visita!

No voldria allargar-me més, ni posar-me melodramàtic. No cal dir que no vull prendre el contacte, ni molt menys, així que no us desfareu de mi tant fàcilment.

A més, aniré parlant de la meva estada al blog, http://enaldi.wordpress.com.

Ens veiem!

Enllaços | Foto

Vacances! (2)

Bé, torno a marxar de vacances, aquest cop uns vuit dies a Praga i Budapest, així que no actualitzaré fins el 22 o 23 d’agost.

Fins la tornada!

Imatges | A Las escapadas

Impossibilitat

“Com que no sabien que era impossible, ho van fer”

Anònim

Vacances! (1)

Bé, marxo de vacances a Sardenya una setmana, i no penso tocar un ordinador en tot aquest temps, amb la qual cosa no postejaré.

Ens veiem a la tornada!

Imatges | A Tropical Holiday Pictures

Cançons, juliol 2009

Just abans d’agafar-me les primeres vacances d’aquest agost, cinquena entrega:

1. Turn Into, de Yeah Yeah Yeahs – Lleugerament melancòlica, amb una melodia molt bonica, i alguns punts de gran energia i emotivitat. Rock alternatiu que enamora.

2. King’s Cross, de Pet Shop Boys – Suau, melòdica i molt emotiva en certs punts. Tot i ser gran fan dels PSB, no la coneixia, i la vaig descobrir al concert del 7 de juliol. Diferent de la tònica general del grup, i molt interessant.

3. Centro di gravità permanente, de Franco Battiato – Animada, amb un estil certament peculiar, i que enganxa moltíssim. El videoclip és curiós.

4. Summercat, de Billie the Vision & the Dancers - Segur que la coneixeu. Ha sonat 1000 cops, és la de l’anunci de Damm promocionant Formentera. Un ritme àgil, graciós, animat, però té un rerefons trist i molt melancòlic.

5. Parole parole, de Mina & A. Lupo – Duet italià, on la dona canta i l’home parla. Tremendament sensual i captivadora, i molt seductora. Una raresa dels anys setanta.